1 rompre
petar. Li va petar un braç (fam.)
fracturar, es diu esp. d'un os.
trossejar (→)
esbocinar (→)
esmicolar (→)
esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa.
estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc.
esbardellar, trencar amb violència una cosa.
escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa.
esvorellar, trencar la vora (d'un objecte).
escantonar, íd.
esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar.
esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc.
badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada.
esquerdar (→)
esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella.
esclafar (→)
esclofollar. Esclofollar ametlles.
camatrencar, trencar les cames d'un animal.
escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes.
desbrocar (→), trencar el broc.
esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya.
esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc.
espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa.
fer peces (una cosa)
Cp. consentir una cosa
2 Trencar la terra: → rompre.
3 (trencar-se pron.)
rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques.
escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra.
colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat.
esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda.
rebentar (intr.)
esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà.
4 herniar-se
5 v. intr. → girar (intr.).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
